La mida dels troncs triats és important. Han de ser d’una mida exacta per a la xemeneia, ni massa grans ni massa petits. El més idoni és que entre la part davantera de la xemeneia i als laterals hi hagi almenys 10 centímetres d’espai lliure.

Com a norma general, els millors troncs per fer servir la xemeneia són els d’alzina i olivera, sobretot per a xemeneies obertes, encara que també funcionen bé per a les que tenen portes. Són fustes dures que triguen una mica a encendre’s, però la durada de cada tros i la intensitat del foc és molt més gran que altres fustes.

El roure és un altre tipus de fusta força bona per a la xemeneia. No obstant això, té la particularitat que s’ha d’emmagatzemar a l’aire lliure perquè la pluja elimini les restes perjudicials que conté. Això s’ha de fer durant dos anys, i després es pot col·locar en un magatzem interior almenys un altre any més abans de poder utilitzar-la.

Per contra, si triem fusta d’àlber o pollancre tindrem troncs que cremen molt més de pressa, però tenen més contingut de cendra, de manera que si els triem hem d’assegurar-nos que el tir està molt net i no s’obstrueix la sortida de fums .

En qualsevol cas, els troncs de fusta per a la xemeneia de llenya han d’estar ben secs. Si un tronc està verd o té humitat, no només no cremarà bé, sinó que produirà una quantitat excessiva de fum. Es recomana comprar la llenya durant els mesos d’estiu i emmagatzemar-la en un lloc sec perquè es pugui aprofitar al màxim quan arribi el moment.

Si tens a prop algun lloc on hi hagi troncs, com alzinars o oliverars, pot ser que hi hagi llocs on es deixen les restes de les podes. En aquest cas podràs estalviar diners i a més ajudaràs al medi ambient usant llenya reciclada.